sábado, 1 de noviembre de 2014

PEDRAFORCA. 2.497m

NOVEMBRE 2014
Pedraforca (2.497m) per Verdet. Ruta normal des de Refugi Lluís Estassen.

Aquest cap de setmana me’n vaig cap al Pedraforca, una ascensió a un dels cims més emblemàtics de Catalunya. La seva original silueta és ben visible des de la ctra. d'accés a Saldes, i dona una idea de les seves canals vertiginoses i de la seva descomunal enforcadura, que separa els seus dos pics principals o Pollegons.
Des de l’any 2000 la pista d'accés al mirador de Gresolet ha estat asfaltada. Es aquí on jo deixo el cotxe el divendres al vespre, per pujar a dormir al refugi de Lluís Estassen. La veritat és que la ruta que descriuré es pot fer perfectament en el dia, sortir de Barcelona, fer-la i tornar no costa més de 9 o 10 hores. Però em venia de gust venir a passar una nit a la muntanya... aixecar-te i veure aquestes vistes no té preu...


La ruta està marcada en tot el seu recorregut i no te perduda. Fins al Coll del Verdet marques blanques i grogues de PR. Des d’aquí fins al Cim del Calderet o Pollegó superior està marcat amb punts grocs. En baixar del cim i arribar al Coll de la Tartera tornem a trobar les marques de PR blanques i grogues.
0.00 h. Refugi Lluís Estassen, 1.640 m. Situat a la Jaça dels Prats, al peu del Pedraforca. Per continuar cap al Pedraforca, agafeu cap al SO, un sender molt ample i indicat, quasi horitzontal, que flanqueja la paret N de la muntanya per un frondós bosc de pi negre.


La pujada és constant però es va fent còmodament. 


Als pocs metres, deixeu un viarany a l'esquerra i passeu un primer barranc, sovint sec a l'estiu, conegut com Sot del Diable.
Després d'un segon barranc, el camí puja per travessar un tercer i més tard passa per dos més. Heu travessat la canal de la Graella. Hi ha algun senyal de color vermell.

Esperó rocós, 1.855 m. El sender arriba en cinc minuts a les parets de la muntanya. Aquí s'aprecia una zona de vivac que no deu tenir males vistes a les nits d'estiu.



Més tard fa un revolt cap a l'esquerra. fa unes giragonses per a tornar a passar l'esperó, per sobre de les parets. El camí continua cap al NO amb un bonic pas per una cornisa per sobre la Baga del Gresolet i per la balma de les Orenetes. Pot ser útil en cas d'aixopluc d'emergència.


Travesseu un rierol i trobeu una font. Cal que pugeu cap a l'est per uns pendents herbosos fins a un collet.

Collet, 1.955 m. Enmig d'arbusts, herbes i pins petits. Pugeu pel mig del bosc cap al S, flanquejant la vall, en direcció al Coll del Verdet. La canal del Verdet és tota propera i de pendent pronunciada. 

Ja es veu el Coll del Verdet al fons, encara queden rampes dures. 


1.05 h. Coll del Verdet, 2.240 m. Situada a l'aresta NO de la muntanya del Pedraforca, entre el Pic Occidental i el Cap del Verdet. Límit superior del bosc. S'obre la visió sobre el torrent de Rubinat, que cau sobre la població de Gósol.

Últims metres cap al Coll del Verdet.















                                                     Coll del Verdet.



Seguir el llom de la muntanya fins a la base de la paret. Trobeu algun senyal de pintura de color groc. Grimpeu per una canaleta fins a la carena. Algun pas requereix una mica d'atenció, sobretot per la inestabilitat de les pedres.







Alguns passos estan equipats amb corda fixa o amb cadenes per ajudar-nos a grimpar.









A partir d'un gran corredor que es despenja de la cresta, haureu de continuar l'ascensió sempre ajudant-vos amb les mans. Cal anar en compte i superar el vertigen. Els passos es passen sense problemes. 

2.00h. Als 2.430m arribeu a un primer avantcim. Més tard cal baixar a una bretxa, continuar una mica pel cantó dreta i tornar a remuntar la segona cúpula -Pic Occidental, 2.476 m-.


Des d'aquí ja veiem el Cim del Calderet o Pollegó Superior (Cim del Pedraforca). No tot el camí està marcat amb marques grogues però seguint tota la cresta es van veient els passos que ens portaran fins a ell. 


Aquí també alguns passos estan equipats amb cadenes, i sort perquè hi ha un parell de passo que no són complicadissims però que les cadenes ens faciliten molt la feina. 



Baixar a una última bretxa i acabar l'ascensió al pic culminant del Pedraforca, al Pollegó Superior, 2.497 m.



2.30 h. Pedraforca, 2.497 m. Suprema visió panoràmica, d’'on es pot contemplar mig país. Al N la propera Serra de Cadí-Moixeró i els Pics de la Cerdanya i el Ripollès; a l'est, les serres de Catllaràs, Caballera, Taga i el Pirineu de Camprodon; al S, els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Bages, i al fons de tot la muntanya de Montserrat; i a l'O, les serres del Port del Comte, Boumort, el Montsec, etc...
Des d’aquí ens enfilem direcció E cap al Coll de la Tartera, que a aquestes hores ja està ple de gent que puja o baixa per la Tartera.


3h. Coll de la Tartera. Ja al coll tornem a trobar les marques de PR que ens portaran fins el Lluís Estassen novament.

Aquí tenim dos opcions. Seguir les marques del PR com indica un cartell just al començament de la tartera, o baixar tartera avall, esquiant sobre roques durant gairebé 400 metres de desnivell. Jo escullo la segona opció, entre d’altres coses perquè em despisto de les senyals del PR i quan em vull adonar ja estic baixant a salts tartera avall.
En pocs minuts entrem al bosc novament.


4.00h. Refugi Lluís EstassenDes d’allà, després de la merescuda cervesa i d'acomiadar-me del guarda del refugi, baixo cap al cotxe on estic en menys de 10 minuts. 


Han estat un parell de dies de soledat per la muntanya, la veritat és que he carregat les piles per una temporada. Aquests moments sol, en un entorn així són d'aquells que et duren al cap durant molt de temps. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario