miércoles, 9 de mayo de 2012

Pic Salenques (2.995 m)

Febrer 2012


Xavi i jo mateix (Carlos) ens disposem a intentar el Pic Salenques, de 2.995m d’alçada, en hivernal. La idea inicial era fer la Tuca de Mulleres (3.010m) però una confusió en el tram final de l’ascensió ens porta al Pic Salenques.
Tant un com l’altre són pics que no presenten cap dificultat tècnica a l’estiu i que són molt recomanables per ascensions hivernals, sempre tenint en compte les condicions metereorològiques, que com sabem a l’hivern condicionen molt la perillositat o no d’una ascensió.

El dia comença molt d’hora, sortim de l'aparcament que hi ha poc abans d'arribar als Plans de l'Hospital de Benasc a 5:45h.



A l'estiu hi ha un sistema d'autobusos per moure pels voltants de Benasc, i no es pot passar d'aquest aparcament amb els cotxes, només passen els autobusos, i a l’hivern aquesta carretera fins a la Besurta està tancada ja que es transforma en l’estació d’esquí de fons dels Plans de l’Hospital.

6:30 Seguint la pista d’esquí de fons arribem a la Besurta.


Allà uns senyals indiquen el camí a Aigualluts, que al principi és comú amb el que porta al refugi de la Renclusa, però poc després es separen deixant la pujada a la Renclusa a la dreta.

7:15 Arribem al mirador del Forat d'Aigualluts, un lloc curiós on l'enfonsament d'una cova ha fet un gran forat per on es filtra l'aigua i desapareix el riu. Aquest riu canalitzat recull les aigües del Vall d’Aran i fa el seu recorregut subterrani fins a desembocar a l’Oceà Atlàntic.
Una mica més endavant està Aigualluts, una gran praderia. Aquí agafem forces, fem una parada per menjar una mica i beure té calent que ens dona energia per continuar el llarg camí que encara ens queda.

Agafem el canal que es veu al fons de l'esplanada a l'esquerra, on un cartell ens indica la direcció que hem d’agafar, cap al Coll de Toro, deixant Barrancs a la dreta.
El canal comença amb un desnivell considerable. Seguim pujant al costat del riu per una traça molt marcada que ens acompanyarà fins ben a prop del cim. Després d’aquesta primera forta pujada arribem al primer dels tres valls que ens trobarem en el camí de pujada. Travessem aquest primer vall, seguint la traça marcada i arribem a la segona vall, deixant el Coll de Toro a la nostra esquerra. A l’estiu en aquestes valls podem trobar els tres ibons de la Escaleta. Ara però la capa de neu existent ens els tapa completament.

Un cop superat el tercer ibon, que si que s’intueix una mica, la ruta ens suggereix un gir de 90º cap a la nostra dreta, mostrant-nos el que serà l’últim tram de dura ascensió abans d’arribar a la vall que ens deixa ja apreciar el nostre objectiu.



Després de creuar un parell de congestes, per fi veiem la Tuca de Mulleres al fons a l'esquerra. Aquí és on ve la nostra confusió, fa fred, estem cansats i no ens ve de gust treure el mapa de la motxilla, i llavors ocorre el que normalment ocorre quan fem aquestes coses, que ens equivoquem. Escollim el cim de la dreta, just el que no es veu a la foto anterior. Quan arribem dalt mirem el mapa i ens adonem que estem al Pic de Salenques, i no a la Tuca de Mulleres que era la nostra intenció inicial. Fem cim a les 10:45 h.
                              


Després de gaudir una estona del cim i de les vistes, baixem escollint les zones de geleres per no enfonçar-nos en la neu. Comencem la llarga, llarguisima baixada pel mateix camí que hem seguit al pujar. Ara si agraïm haver pujat les raquetes, la neu està bastant més tova i sense les raquetes hagués estat una baixada durisima.

A les 14:30 h arribem a l'aparcament i després de casi 9 hores caminant donem per finalitzada la nostra ascensió del dia.


Sortida de l'aparcament de Plans de l'Hospital.
Besurta: 45 min
Aigualluts: 1h 30 min
Coll del Toro: 2h 15 min
Cim de Salenques: 4h 45 min
Aparcament de Plans de l'Hospital: 8h 45min