martes, 31 de julio de 2012

Mont Blanc du Tacul (4.248m)

Juliol 2012

El dilluns  10 de juliol fem treking pel vall de Chamonix per estirar una mica les cames i preparar la següent aventura al Mont Blanc du Tacul. Pugem a la "Glacera du Tour", situada dalt del refugi d'Albert 1er (2.706m). Aquí s'arriba des de Le Tour, al fons del vall de Chamonix. 

El dimarts 11 de juliol comencen les coses serioses un altre cop. L'objectiu és el Mont Blanc du Tacul de 4.248m d'alçada.

El dia comença d'hora, hem quedat a les 8 amb David el nostre guia al telecabina de l'Aiguille du Midi, que ens pujarà a a 3.842m d'alçada en 20 minuts aproximadament, on comença la nostra ruta. David farà la mateixa ruta amb un client així que Xavi i jo haurem de ser autònoms a la muntanya. 
A les 6 del matí ja estem esmorzant a la gite on estem hospedats a Chamonix. Allà esmorzant coneixem a Joaquim Aguado, un madrileny que ens pregunta pels nostres plans al escoltar que parlem castellà. Ell ens diu que avui farà el mateix que nosaltres, Tacul, per dormir al refugi de Cosmics i fer l'endemà el Mont Blanc per la ruta dels quatremils. En aquell moment no podiem preveure que va passar a l'endemà, la tragèdia apareix al Mont Blanc i ens recorda que estem a un lloc on perdre la vida és algo que pot passar i no sempre depén de nosaltres, la muntanya té les seves propies regles molts cops. Juaquin Aguado, mor en la travessia del coll del Tacul al coll del Maudit.


El dia és inmillorable, sol, sense vent....Arribem a l'Aiguille du Midi, i amb aquestes sortim a l'aresta que ens portarà al "Plato de Midi".

L'aresta realment impresiona, no té més de dos pams i els patis als dos costats són dels que no permeten cap ensopegada. Amb molta atenció sotim i comencem la baixada de 300m que ens porta al "Plató de Midi" amb el refugi de Cosmics al fons.



 A partir del platò la pendent és considerable i ens toca apretar les dents de valent. Aquí teniu el que ens queda per davant, amb el Tacul a l'esquerra de l'imatge. Nosaltres pugem per la ruta normal, fins el coll per la dreta del tiangle de tacul (formació rocosa que es veu a l'esquerra) i després per l'aresta fins el cim.


El dia com us he dit comença amb una climatologia inmillorable, però aquí tot pot canviar ràpidament. A meitat pujada comencen a pujar els nuvols des del fons del vall, i en una hora ens han tapat per complet. A més a més el vent comença a bufar fort. Just al arribar al coll del Tacul (4.100m aproximàdament) decidim donar la volta i tornar ràpid  a la seguretat del vall. 


Ningu ha fet cim avui tampoc, 2 cordades s'ha quedat a 50 m del cim, just sota la formació rocosa del mateix.

                                




lunes, 30 de julio de 2012

Mont Blanc (4.808m)

Juliol 2012

La nostra intenció és fer el Mont Blanc per la denominada "ruta normal", la que puja pels refugis de Tete Rousse (3.167m) primer i refugi de Gouter 3.817m) després. 

Plantegem l'ascensió en dos dies: el dissabte dia 7 pujarem a fer nit a Tete Rousse i la matinada del 7 al 8 sortirem cap al cim.

El primer dia transcorre sense cap incidència significativa. Comencem el dia al telecabina de Prarion (Les Houches) que ens deixa al Bellevue, on agafarem el Trainway du Mont Blanc. Aquest cremallera arriba fins al Nid d'Aigle (2.370m) però per unes obres d'acondicionament de la via aquest ens deixa a una parada intermitja que han improvisat i que esta 1.900m aproximadament (així doncs casi 500m més de regal).

La pujada fins Tete Rouse ens dura unes 3h aproximadament per una senda ben marcada. El continu pujar de gent fa que sigui impossible perdre's fins al refu.



Tete Rousse és un refu molt còmode i bastant nou com es pot veure a les imatges. No és gens barat per això i més si puges sense reserva, si tenen lloc i no tens reserva et pots quedar al mòdic preu de 150 euros si no recordo malament.

                           

Un cop a Tete Rousse comencem a confirmar les males prediccions de temps que ja sabíem. Comença a tapar-se i sobre tot comença el vent. Així i tot nosaltres ens n'anem d'hora a dormir amb la intenció de sortir a les 2 del matí direcció al cim del Mont Blanc, salvant un desnivell de 1600m. 
Una altra opció hagués estat pujar fins a Gouter a fer nit i sortir des d'allà cap al cim, on "sols" hauríem de salvar 1000m de desnivell fins el nostre objectiu. Però reservar a Gouter no és fàcil i nosaltres no ho hem pogut fer.
A la mitja hora de marxar a dormir la guarda del refu rep les noves prediccions meteoròlogiques i ens diu que les prediccions han empitjorat, s'espera vent de fins a 100km/h a la "Aresta de les Bosses... "Jo no us dono esmorzar, si voleu sortir a les 2 com a mínim jo no serè còmplice", aquestes van ser les seves paraules, i nosaltres molt obedients retardem l'hora de sortida a veure si la cosa millora.

Sortim cap a les 7 del matí, sabent que avuí no serà el dia que farem el Mont Blanc. Com a mínim volem arribar a Gouter, per tal de coneixer una mica la ruta i poder fer un intent de forma autònoma (sense el nostre guia, David) en els pròxims dies.

Sols sortir de Tete Rousse ens trobem amb la famosa "bolera". Es un lloc que et posa molt alerta, has de creuar un corredor de neu on contínuament cauen pedres. Creuar el més ràpid possible i sense cometre errors és l'única opció, a part de resar si ets creient per tal que durant el minut aproximadament que dura la travessia no caigui cap pedra que t'arrossegui cap al fons de la glacera. A partir d'aquí una aresta bastant dreta que et puja fins a Gouter.

                                                                      

Despres de 1:30h d'escalada van decidir que el temps no acompanyava i que cancel·laven l'ascensió. Ningú va fer cim aquell dia. 
Un grup de Madrid que vam conèixer a Tete Rousse ens dirà l'endemà amb una cervesa a Chamonix que al refugi de Ballot (4.200m) es van amuntegar unes 40 persones ja que el vent que feia fora els tirava al terra i en aquestes condicions era imposible afrontar el que els venia, la fina "Aresta de les bosses".

Tornada cap a Bellevue plovent i nevant...però saben que unes hores estarem calents un altre cop i amb una bona cervesa a la ma, celebrant l'experiència viscuda, amb una mica de pena per no aconseguir el cim però amb l'alegria de les sensacions que hem tingut.
A més a més sabem que l'any vinent el Mont Blanc ens espera, motiu més que suficient per estar contents.



miércoles, 9 de mayo de 2012

Pic Salenques (2.995 m)

Febrer 2012


Xavi i jo mateix (Carlos) ens disposem a intentar el Pic Salenques, de 2.995m d’alçada, en hivernal. La idea inicial era fer la Tuca de Mulleres (3.010m) però una confusió en el tram final de l’ascensió ens porta al Pic Salenques.
Tant un com l’altre són pics que no presenten cap dificultat tècnica a l’estiu i que són molt recomanables per ascensions hivernals, sempre tenint en compte les condicions metereorològiques, que com sabem a l’hivern condicionen molt la perillositat o no d’una ascensió.

El dia comença molt d’hora, sortim de l'aparcament que hi ha poc abans d'arribar als Plans de l'Hospital de Benasc a 5:45h.



A l'estiu hi ha un sistema d'autobusos per moure pels voltants de Benasc, i no es pot passar d'aquest aparcament amb els cotxes, només passen els autobusos, i a l’hivern aquesta carretera fins a la Besurta està tancada ja que es transforma en l’estació d’esquí de fons dels Plans de l’Hospital.

6:30 Seguint la pista d’esquí de fons arribem a la Besurta.


Allà uns senyals indiquen el camí a Aigualluts, que al principi és comú amb el que porta al refugi de la Renclusa, però poc després es separen deixant la pujada a la Renclusa a la dreta.

7:15 Arribem al mirador del Forat d'Aigualluts, un lloc curiós on l'enfonsament d'una cova ha fet un gran forat per on es filtra l'aigua i desapareix el riu. Aquest riu canalitzat recull les aigües del Vall d’Aran i fa el seu recorregut subterrani fins a desembocar a l’Oceà Atlàntic.
Una mica més endavant està Aigualluts, una gran praderia. Aquí agafem forces, fem una parada per menjar una mica i beure té calent que ens dona energia per continuar el llarg camí que encara ens queda.

Agafem el canal que es veu al fons de l'esplanada a l'esquerra, on un cartell ens indica la direcció que hem d’agafar, cap al Coll de Toro, deixant Barrancs a la dreta.
El canal comença amb un desnivell considerable. Seguim pujant al costat del riu per una traça molt marcada que ens acompanyarà fins ben a prop del cim. Després d’aquesta primera forta pujada arribem al primer dels tres valls que ens trobarem en el camí de pujada. Travessem aquest primer vall, seguint la traça marcada i arribem a la segona vall, deixant el Coll de Toro a la nostra esquerra. A l’estiu en aquestes valls podem trobar els tres ibons de la Escaleta. Ara però la capa de neu existent ens els tapa completament.

Un cop superat el tercer ibon, que si que s’intueix una mica, la ruta ens suggereix un gir de 90º cap a la nostra dreta, mostrant-nos el que serà l’últim tram de dura ascensió abans d’arribar a la vall que ens deixa ja apreciar el nostre objectiu.



Després de creuar un parell de congestes, per fi veiem la Tuca de Mulleres al fons a l'esquerra. Aquí és on ve la nostra confusió, fa fred, estem cansats i no ens ve de gust treure el mapa de la motxilla, i llavors ocorre el que normalment ocorre quan fem aquestes coses, que ens equivoquem. Escollim el cim de la dreta, just el que no es veu a la foto anterior. Quan arribem dalt mirem el mapa i ens adonem que estem al Pic de Salenques, i no a la Tuca de Mulleres que era la nostra intenció inicial. Fem cim a les 10:45 h.
                              


Després de gaudir una estona del cim i de les vistes, baixem escollint les zones de geleres per no enfonçar-nos en la neu. Comencem la llarga, llarguisima baixada pel mateix camí que hem seguit al pujar. Ara si agraïm haver pujat les raquetes, la neu està bastant més tova i sense les raquetes hagués estat una baixada durisima.

A les 14:30 h arribem a l'aparcament i després de casi 9 hores caminant donem per finalitzada la nostra ascensió del dia.


Sortida de l'aparcament de Plans de l'Hospital.
Besurta: 45 min
Aigualluts: 1h 30 min
Coll del Toro: 2h 15 min
Cim de Salenques: 4h 45 min
Aparcament de Plans de l'Hospital: 8h 45min

domingo, 15 de enero de 2012

Posets hivernal (3.375m)



Comencem la nostra temporada de muntanya. Abans d’acabar l’any ens proposem l’ascensió hivernal del Posets o Punta Llardana de 3.375 metres. Aquest cop anem Jaume i jo mateix (Carlos).
Plantegem la pujada en un dia, serà un dia dur ja que sortim de la Cascada d’Espigantosa (1.500 m) fins els 3.375m del cim, tornant pel mateix camí. Així que seran casi 1.900 m de desnivell els que hem d’ascendir.
El dia abans de l’ascensió anem a estirar una mica les cames. Deixem el cotxe al pàrking on s’agafa el bus que puja a la Besurta a l’estiu. D’allà caminant per la pista d’esquí de fons pugem fins la Besurta (45 min.). Des d’allà ens dirigim primerament a la Renclusa, desfem el nostre camí fins l’encreuament que ens indica el camí al Forat dels Aigualluts. Mengem una mica i tornem cap al cotxe. En total casi 5 hores de caminada per la neu, que sumat al viatge en cotxe des de València ens deixa el cos preparat per l’endemà.
El dia 27 comença aviat. Ens aixequem cap a les 5 amb l’intenció de començar a caminar cap a les 6:30 h. Tot va segons l’horari previst i a les 6:30 comença la nostra ascenció.


Des d’aquí per una senda molt clara i amb marques reflectants que fan molt fàcil el nostre avanç arribem al refugi d’Angel Orus (1 h 30 min).
Al refugi no trobem a ningú, no està ni el guarda. Uns nois i noies que trobem després ens diuen que ells han dormit a la part no guardada del refugi ja que el guarda s’ha agafat uns dies de descans. No és normal ja que Angel Orus és un refugi guardat tot l’any.
Després de prendre un te calent i menjar una mica sortim a buscar el nostre objectiu del dia.


Com veiem, de moment no hi ha encara neu i la pujada continua per la senda ben marcada que surt per la part de darrere del refugi.
Després d’una hora de pujada, a uns 2200 metres comença la neu. Com que el terreny és bastant pla i hi ha traça marcada no ens posem els grampons fins el peu de la Canal Fonda. Una mica abans d’arribar a la Canal Fonda trobem una colla que també té previst fer el Posets. La veritat va ser una alegria trobar-nos amb ells ja que pensàvem que entre set persones obrir traça seria molt més fàcil i la pujada es faria més còmoda. Al final no va ser així ja que ens van deixar a nosaltres tota la pujada i els vam fer tota la feina, van ser 4 hores de pujada molt dura, obrint traça amb neu molt tova per moments.
Triguem 2 hores i mitja des del refugi en arribar a la Canal Fonda. 


La pujada és curta però dura per moments. Triguem 1h15min en arribar al “Coll de la Dent” (3.010 m). Des d’aquí ens queda una hora i mitja aproximadament fins al cim. En el coll el vent es torna bastant intens i ens fa plantejar-nos pujar o deixar-ho correr. Després de parlar-ho decidim intentar-ho com a mínim. Comencem doncs l’atac al cim.


Després de fer un gran esforç i amb bastants dubtes arribem a cota 3.300 m, a menys de 100 metres del cim. Ens trobem ja en l’aresta cimera. El pas és molt estret, una aresta d’un pam d’amplada. El vent és molt intens i no ho veiem clar. No portàvem corda i ens sembla un risc excessiu passar aquesta aresta. Així doncs després de molt esforç i amb molta pena decidim baixar i deixar el cim per una altra ocasió. No estem gens tristos per això, hi ha cops que una retirada a temps és una victòria i si es tenen dubtes, millor no arriscar.
En dos hores aproximadament estem a l’Angel Orus i en una hora i poc més arribem a la Cascada d’Espigantosa.


Temps totals:
 
-       Sortida Cascada Espigantosa: 0h
-       Angel Orus: 1h 30 min
-       Canal Fonda: 4h
-       Coll de la Dent: 5h 30min
-       Cota 3.300 (punt on girem): 6h 45min
-       Angel Orus: 9h 30 min
-       Cascada Espigantosa: 11h