Mont Blanc (4.808m)

Juliol 2012

La nostra intenció és fer el Mont Blanc per la denominada "ruta normal", la que puja pels refugis de Tete Rousse (3.167m) primer i refugi de Gouter 3.817m) després. 

Plantegem l'ascensió en dos dies: el dissabte dia 7 pujarem a fer nit a Tete Rousse i la matinada del 7 al 8 sortirem cap al cim.

El primer dia transcorre sense cap incidència significativa. Comencem el dia al telecabina de Prarion (Les Houches) que ens deixa al Bellevue, on agafarem el Trainway du Mont Blanc. Aquest cremallera arriba fins al Nid d'Aigle (2.370m) però per unes obres d'acondicionament de la via aquest ens deixa a una parada intermitja que han improvisat i que esta 1.900m aproximadament (així doncs casi 500m més de regal).

La pujada fins Tete Rouse ens dura unes 3h aproximadament per una senda ben marcada. El continu pujar de gent fa que sigui impossible perdre's fins al refu.

Tete Rousse és un refu molt còmode i bastant nou com es pot veure a les imatges. No és gens barat per això i més si puges sense reserva, si tenen lloc i no tens reserva et pots quedar al mòdic preu de 150 euros si no recordo malament.

                           

Un cop a Tete Rousse comencem a confirmar les males prediccions de temps que ja sabíem. Comença a tapar-se i sobre tot comença el vent. Així i tot nosaltres ens n'anem d'hora a dormir amb la intenció de sortir a les 2 del matí direcció al cim del Mont Blanc, salvant un desnivell de 1600m. 
Una altra opció hagués estat pujar fins a Gouter a fer nit i sortir des d'allà cap al cim, on "sols" hauríem de salvar 1000m de desnivell fins el nostre objectiu. Però reservar a Gouter no és fàcil i nosaltres no ho hem pogut fer.
A la mitja hora de marxar a dormir la guarda del refu rep les noves prediccions meteoròlogiques i ens diu que les prediccions han empitjorat, s'espera vent de fins a 100km/h a la "Aresta de les Bosses... "Jo no us dono esmorzar, si voleu sortir a les 2 com a mínim jo no serè còmplice", aquestes van ser les seves paraules, i nosaltres molt obedients retardem l'hora de sortida a veure si la cosa millora.

Sortim cap a les 7 del matí, sabent que avuí no serà el dia que farem el Mont Blanc. Com a mínim volem arribar a Gouter, per tal de coneixer una mica la ruta i poder fer un intent de forma autònoma (sense el nostre guia, David) en els pròxims dies.

Sols sortir de Tete Rousse ens trobem amb la famosa "bolera". Es un lloc que et posa molt alerta, has de creuar un corredor de neu on contínuament cauen pedres. Creuar el més ràpid possible i sense cometre errors és l'única opció, a part de resar si ets creient per tal que durant el minut aproximadament que dura la travessia no caigui cap pedra que t'arrossegui cap al fons de la glacera. A partir d'aquí una aresta bastant dreta que et puja fins a Gouter.

                                                                      

Despres de 1:30h d'escalada van decidir que el temps no acompanyava i que cancel·laven l'ascensió. Ningú va fer cim aquell dia. 
Un grup de Madrid que vam conèixer a Tete Rousse ens dirà l'endemà amb una cervesa a Chamonix que al refugi de Ballot (4.200m) es van amuntegar unes 40 persones ja que el vent que feia fora els tirava al terra i en aquestes condicions era imposible afrontar el que els venia, la fina "Aresta de les bosses".

Tornada cap a Bellevue plovent i nevant...però saben que unes hores estarem calents un altre cop i amb una bona cervesa a la ma, celebrant l'experiència viscuda, amb una mica de pena per no aconseguir el cim però amb l'alegria de les sensacions que hem tingut.
A més a més sabem que l'any vinent el Mont Blanc ens espera, motiu més que suficient per estar contents.