Xavi i jo
mateix (Carlos) ens disposem a intentar el Pic Salenques, de 2.995m d’alçada,
en hivernal. La idea inicial era fer la Tuca de Mulleres (3.010m) però una
confusió en el tram final de l’ascensió ens porta al Pic Salenques.
Tant un com
l’altre són pics que no presenten cap dificultat tècnica a l’estiu i que són
molt recomanables per ascensions hivernals, sempre tenint en compte les
condicions metereorològiques, que com sabem a l’hivern condicionen molt la
perillositat o no d’una ascensió.
El dia comença
molt d’hora, sortim de l'aparcament que hi ha poc abans d'arribar als Plans de
l'Hospital de Benasc a 5:45h.
A l'estiu hi
ha un sistema d'autobusos per moure pels voltants de Benasc, i no es pot passar
d'aquest aparcament amb els cotxes, només passen els autobusos, i a l’hivern
aquesta carretera fins a la Besurta està tancada ja que es transforma en
l’estació d’esquí de fons dels Plans de l’Hospital.
6:30
Seguint la pista d’esquí de fons arribem a la Besurta.
Allà uns senyals indiquen el camí
a Aigualluts, que al principi és comú amb el que porta al refugi de la
Renclusa, però poc després es separen deixant la pujada a la Renclusa a la
dreta.
7:15 Arribem al mirador del Forat d'Aigualluts, un
lloc curiós on l'enfonsament d'una cova ha fet un gran forat per on es filtra
l'aigua i desapareix el riu. Aquest riu canalitzat recull les aigües del Vall
d’Aran i fa el seu recorregut subterrani fins a desembocar a l’Oceà Atlàntic.
Una mica més
endavant està Aigualluts, una gran praderia. Aquí agafem forces, fem una parada
per menjar una mica i beure té calent que ens dona energia per continuar el
llarg camí que encara ens queda.
Agafem el canal que es veu al
fons de l'esplanada a l'esquerra, on un cartell ens indica la direcció que hem
d’agafar, cap al Coll de Toro, deixant Barrancs a la dreta.
El canal comença amb un desnivell
considerable. Seguim pujant al costat del riu per una traça molt marcada que
ens acompanyarà fins ben a prop del cim. Després d’aquesta primera forta pujada
arribem al primer dels tres valls que ens trobarem en el camí de pujada. Travessem aquest primer vall, seguint la traça marcada i arribem a la segona
vall, deixant el Coll de Toro a la nostra esquerra. A l’estiu en aquestes valls
podem trobar els tres ibons de la Escaleta. Ara però la capa de neu existent
ens els tapa completament.
Un cop superat el tercer ibon,
que si que s’intueix una mica, la ruta ens suggereix un gir de 90º cap a la
nostra dreta, mostrant-nos el que serà l’últim tram de dura ascensió abans
d’arribar a la vall que ens deixa ja apreciar el nostre objectiu.
Després de
creuar un parell de congestes, per fi veiem la Tuca de Mulleres al fons a
l'esquerra. Aquí és on ve la nostra confusió, fa fred, estem cansats i no ens
ve de gust treure el mapa de la motxilla, i llavors ocorre el que normalment
ocorre quan fem aquestes coses, que ens equivoquem. Escollim el cim de la
dreta, just el que no es veu a la foto anterior. Quan arribem dalt mirem el
mapa i ens adonem que estem al Pic de Salenques, i no a la Tuca de Mulleres que
era la nostra intenció inicial. Fem cim a les 10:45 h.
Després de
gaudir una estona del cim i de les vistes, baixem escollint les zones de
geleres per no enfonçar-nos en la neu. Comencem la
llarga, llarguisima baixada pel mateix camí que hem seguit al pujar. Ara si
agraïm haver pujat les raquetes, la neu està bastant més tova i sense les
raquetes hagués estat una baixada durisima.
A les 14:30 h arribem a l'aparcament i després de casi 9 hores caminant
donem per finalitzada la nostra ascensió del dia.
Sortida de l'aparcament de Plans de l'Hospital.
Besurta: 45 min
Aigualluts: 1h 30 min
Coll del Toro: 2h 15 min
Cim de Salenques: 4h 45 min
Aparcament de Plans de l'Hospital: 8h 45min
No hay comentarios:
Publicar un comentario