Juliol 2012
El dilluns 10 de juliol fem treking pel vall de Chamonix per estirar una mica les cames i preparar la següent aventura al Mont Blanc du Tacul. Pugem a la "Glacera du Tour", situada dalt del refugi d'Albert 1er (2.706m). Aquí s'arriba des de Le Tour, al fons del vall de Chamonix.
El dimarts 11 de juliol comencen les coses serioses un altre cop. L'objectiu és el Mont Blanc du Tacul de 4.248m d'alçada.
El dia comença d'hora, hem quedat a les 8 amb David el nostre guia al telecabina de l'Aiguille du Midi, que ens pujarà a a 3.842m d'alçada en 20 minuts aproximadament, on comença la nostra ruta. David farà la mateixa ruta amb un client així que Xavi i jo haurem de ser autònoms a la muntanya.
A les 6 del matí ja estem esmorzant a la gite on estem hospedats a Chamonix. Allà esmorzant coneixem a Joaquim Aguado, un madrileny que ens pregunta pels nostres plans al escoltar que parlem castellà. Ell ens diu que avui farà el mateix que nosaltres, Tacul, per dormir al refugi de Cosmics i fer l'endemà el Mont Blanc per la ruta dels quatremils. En aquell moment no podiem preveure que va passar a l'endemà, la tragèdia apareix al Mont Blanc i ens recorda que estem a un lloc on perdre la vida és algo que pot passar i no sempre depén de nosaltres, la muntanya té les seves propies regles molts cops. Juaquin Aguado, mor en la travessia del coll del Tacul al coll del Maudit.
El dia és inmillorable, sol, sense vent....Arribem a l'Aiguille du Midi, i amb aquestes sortim a l'aresta que ens portarà al "Plato de Midi".
A partir del platò la pendent és considerable i ens toca apretar les dents de valent. Aquí teniu el que ens queda per davant, amb el Tacul a l'esquerra de l'imatge. Nosaltres pugem per la ruta normal, fins el coll per la dreta del tiangle de tacul (formació rocosa que es veu a l'esquerra) i després per l'aresta fins el cim.
El dia com us he dit comença amb una climatologia inmillorable, però aquí tot pot canviar ràpidament. A meitat pujada comencen a pujar els nuvols des del fons del vall, i en una hora ens han tapat per complet. A més a més el vent comença a bufar fort. Just al arribar al coll del Tacul (4.100m aproximàdament) decidim donar la volta i tornar ràpid a la seguretat del vall.
Ningu ha fet cim avui tampoc, 2 cordades s'ha quedat a 50 m del cim, just sota la formació rocosa del mateix.
L'aresta realment impresiona, no té més de dos pams i els patis als dos costats són dels que no permeten cap ensopegada. Amb molta atenció sotim i comencem la baixada de 300m que ens porta al "Plató de Midi" amb el refugi de Cosmics al fons.
A partir del platò la pendent és considerable i ens toca apretar les dents de valent. Aquí teniu el que ens queda per davant, amb el Tacul a l'esquerra de l'imatge. Nosaltres pugem per la ruta normal, fins el coll per la dreta del tiangle de tacul (formació rocosa que es veu a l'esquerra) i després per l'aresta fins el cim.
El dia com us he dit comença amb una climatologia inmillorable, però aquí tot pot canviar ràpidament. A meitat pujada comencen a pujar els nuvols des del fons del vall, i en una hora ens han tapat per complet. A més a més el vent comença a bufar fort. Just al arribar al coll del Tacul (4.100m aproximàdament) decidim donar la volta i tornar ràpid a la seguretat del vall.
Ningu ha fet cim avui tampoc, 2 cordades s'ha quedat a 50 m del cim, just sota la formació rocosa del mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario