Aneto pel corredor d'Estassen (3.403m)

8 maig 2011

Un altre cop el mal temps, com ve sent habitual, en obliga a canviar els plans inicials. Vicent, Poli i jo guiats per David Pujol ens resignem i busquem el cantó bo de la situació, haurem de fer la pujada a l’Aneto en un dia i canviant la ruta prevista però sembla que el bon temps arribarà diumenge i ens deixarà com a mínim intentar-ho.

La nostra intenció era sortir del pont de Cregueña fins el llac de Cregueña, passar pel coll d’Araguells, fer cim d’Araguells i vivac al Ibón de Coronas.  Ascendir l’Aneto pel corredor d’Estassen el diumenge. La baixada seria per la vessant nord , passant pel Portillon superior cap a la Besurta.

Tenia molt bona pinta però el mal temps del dissabte ens obliga a canviar els plans. Al final hem de fer l’ascensió a l’Aneto en un dia sortint del refugi de Coronas, passant pel corredor d’Estassen i tornant pel coll de Coronas.

Al refugi s’arriba per una pista que surt del Pla de Senarta, la pista d’uns 9 km  en estiu sol estar en bones condicions ja que per ella fa el seu recorregut el bus que uneix Senarta amb el refugi de Corones. Ara, a l’hivern, la pista pot estar males condicions degut al continu despreniment de pedres. Nosaltres vam tenir sort, sols algunes petites pedres havien caigut al mig de la pista i vam poder arribar al refugi sense més problemes.

La pujada fins La Platea la fem tota sense veure rastre de neu, són 50 min de pujada on salvem un desnivell de 400 metres. 

A partir d’aquí la neu es fa present i el ritme s’alenteix una mica, la neu caiguda la nit anterior i les elevades temperatures fan que haguem d’obrir traça. 

Un cop arribem al Ibón de Coronas, veiem un grup que es dirigeix cap al coll de Coronas i que han obert una traça que ens servirà gairebé per arribar al peu del corredor.

Altres grups de gent també opten per seguir aquesta traça, tots això si, es dirigeixen al coll de Coronas. 

Nosaltres cap a Estassen. Un cop al peu la veritat és que les condicions de la neu fan que els 60º de pendent del corredor no impressionin tant com ho farien amb un neu molt més dura. 

Fem dos cordades, David i Vicent per un cantó i Poli i jo per l’altre. No cal assegurar-se però prendre precaucions mai està de sobra. David i Vicent porten molt bon ritme i van davant, Poli i jo els seguim.

Un cop dalt del corredor ens esperava una sorpresa, l’aresta cap al pic no és tan senzilla com pensàvem i té un parell de passos complicats. Amb precaució els passem i arribem per fi al cim de l’Aneto. 

Les vistes són espectaculars, el dia ens ha respectat i tot i que hi ha alguns núvols cap a la vessant nord-est, no impedeixen gaudir de les vistes que proporciona el pic més alt dels Pirineus.

Ara sols ens queda baixar, escollim la vessant nord, cap a la glacera del Aneto. Hem de passar llavors el famós Pas de Mahoma. Te un parell de passos complicats però que es passen bé si vas amb precaució. El gel que hi havia a les roques el compliquen una mica i li donen emoció. Un cop superat busquem el coll de Coronas, on la traça deixada pels grups que veiem pujar al matí ens ajudaran a fer la baixada més còmoda. Desprès de tres hores de baixada arribem un altre cop al refugi de Coronas on finalitza la nostra ruta.

Sortida refugi de Coronas.

La Platea: 50 min.

Ibón de Coronas: 2h 40 min

Peu del corredor d’Estassen: 3h 30 min.

Cim Aneto: 5h 30 min

Coll de Coronas: 6h 30 min

Refugi Coronas: 9h 15 min