Pics Calderón i Javalambre - 10/04/2011

Pics Calderón (1.839 m) i Javalambre (2.020 m)

En aquesta sortida pretenem fer una ruta circular en la que pugem els pics Calderón i Javalambre. El pic Calderón es troba en el límit de província entre València i Terol, i és considerat per molts el pic més alt del País Valencià. El Javalambre és el pic més alt del massís de Javalambre.

Horaris: Pic Calderón: 50 min

              Pic Javalambre: 3h

              Font Matahomes: 4h45min

              Punt final (entre Font Matahomes i font de la Mel): 5h

El punt de partida és un punt intermig de la pista que uneix la Font de Matahomes amb la Font de la Mel. Desde Camarena de la Sierra s’agafa una pista, inicalment asfaltada que surt cap al Sud, passant per davant d’un restaurant i en direcció cap al Balneari i el refugi de Rabada. Després de poc més d’un kilómetre, la pista es desvia cap a l’esquerra direcció al refugi, nosaltres continuem recte. Després d’uns 10 km s’arriba a la font de Matahomes, i trobem indicacions de 2 km a la Font de la Mel. Nosaltres deixem el cotxe en un punt entre aquestes dos fonts.

Sortim caminant per la pista que continua cap al Sud per una xona on el bosc cada cop és més dens. Al poc de passar la Font de la Mel trobem , en una pronunciada corba a l’esquerra un desviament cap a la dreta que nosaltres no seguim. Seguim la pista direcció al Coll del Buey. En una corba a la dreta, ens surt una altra pista direcció Est que tampoc agafem, continuem per la pista principal fins arribar al que sembla un coll completament dins del bosc. Allà una nova pista menys marcada surt a la nostra dreta, direcció NO. 

Agafem aquesta pista que va guanyant alçada de forma suau fins arribar a un nou coll, que és travessat per una pista amb marques de PR. En aquesta pista just davant de la que nosaltres seguíem, hi ha una estaca de PR que ens servirà de guia per a la tornada. Creuem la pista i seguim ascendint pel bosc, ara ja sense ningun tipus de pista ni senda. Quan arribem a la part més alta seguim el cordal cap a la nostra esquerra, passem per sota unes pedres quan el bosc ja comença a clarejar i sols passar-les ja veig el vèrtex geodèsic que m’indica l’arribada al Calderón. 

Des de aquí és veu el Pic Javalambre, a una distància això si molt considerable. Ens falten dues hores i mitja per arribar-hi. A partir d’aquest moment les antenes situades en la part alta del pic seran les que em serviran de guia ja que no hi ha ni pista, ni senda ni cap tipus de marca.

Des de el Calderón tornem pel mateix camí fins el primer coll, on ens sortia la pista menys clara a la dreta. Travessem la pista que puja de la Font de la Mel i seguim direcció Est, pujant la lloma que trobo just davant meu. Un cop dalt de la lloma i ja sense arbres continuo avançant fins una primera depressió, la travesso deixant a l’esquerra un barranc que cau a l’Oest. Recupero novament alçada avançant per l’esquerra del barrant fins arribar dalt d’una nova lloma. Des de dalt és veu una nova lloma, així serà tot el que ens espera fins el Javalambre. Creuem el barranc i seguim direcció N per una mena de vall que acaba en un nou coll. Segueix una nova depressió direcció N.

Caminem de forma intuïtiva ja que no hi ha cap tipus de marca ni senyal, intentem fer el camí més curt sense tenir que perdre i guanyar alçada constantment.

 Arribem al punt on ja és veu el Javalambre, estem a 15 minuts, i sols ens queda una lleu pujada. Decidim no fer el pic perquè se’ns fa tard i com que hem de tornar a aquella depressió per completar el nostre recorregut ens estalviem mitja hora de camí, el pic Javalambre no té res d’especial que ens faci sentir pena per no pujar-lo.

Seguim la depressió que queda al SO de la cima per una mena de vall ample al principi que va tancant-se després fins convertir-se en un barranc. Observem unes torres metàl·liques mig destruïdes que ens acompanyen fins al fons del vall. 

Quan el barranc es torna estret i vertical decidim seguir la línia de torretes que ens porten fins la base del murallon sense ningun problema. Des d’allà i sense deixar de seguir la línia de torretes baixem una pedrera molt fins el fons del vall. Entre pins ara anem perdent alçada ràpidament. Ara si bastant desorientats per la falta de referències avancem direcció NO fins arribar a uns corrals de ramat. De d’allà és veu la Font de Matahomes a la nostra esquerra. Baixem seguint una senda ben marcada que surt dels corrals i que ens deixa en la mateixa font. Ara sols ens queda seguir la pista que uneix les dues fonts on hem deixat el nostre cotxe.

Ruta molt solitària i que ens serveix com un bon entrenament per a reptes més exigents.