ALTA RUTA DEL MONT ROSA

Del 7 al 11 de juliol de 2015

Al voltant de Zermatt hi ha més de 29 muntanyes de mes de 4.000 metres d'alçada, evidentment plantejar-se-les totes en una sola estada és un projecte molt ambiciós. Nosaltres escalarem alguns d'aquests cims, realitzant una ruta circular que transcorrerà quasi en la seva totalitat per la vessant italiana del massís del Mont Rossa.

A la ruta que ara descriurem ascendirem els següents quatremils: Breithorn Occidental (4.161m), Breithorn Central (4.160m), Pollux (4.091m), Castor (4.226m), Muscle del Naso Liskam (4.100m), Piramide Vincent (4.215m),  Punta Zumstenin (4.563m), Punta Gnifetti (4.554m) i la Punta Duforspitze (4.634m). Nou quatremils en els 5 dies de ruta, que no està malament.

Dormirem als refugis: Refugio Guide della Val d'Ayas (3.420m), Refugio Quintino Sella (3.369m), Ref. Città di Mantova (3.498m) i al Ref. Monte Rossa Hütte (2.883m). I de camí passarem a visitar el refugi més alt d'Europa, el Refugi Regina Margherita (4.554m).

Dimarts 7 de juliol 

La nostra ruta comença a Zermatt, població que no necessita presentació i que deixarà un record inesborrable en les nostres butxaques, al igual que tota la ruta, com se les gasten els suïssos i italians que tenen a la vora... Per arribar a Zermatt has de deixar el cotxe a Tasch, i des d'aquí agafar un taxi o el tren per arribar-hi. Nosaltres pugem amb tren (preu del bitllet 16,40€ anada i tornada).

Un cop a Zermatt, ens dirigim a la part alta on agafarem el telecabina i que ens puja a a Klein Matterhorn (3.883m), alçada molt semblant a la de l'Aguille du Midi, per als que coneixeu la zona de Chamonix. Preu: 65€ sols anada. Agafem sols anada ja que la tornada a Zermatt la farem amb el tren cremallera al Gornergrat i que nosaltres agafarem en l'estació intermitja de Riffelberg (2.582m).

Un cop al Klein Matterhorn, ens posem els grampons, que ja no ens treure'm gairebé mai durant tota la ruta, i ens dirigim al primer dels quatremils que ascendirem.

El Breithorn Occidental, considerat un dels quatremils més fàcils dels Alps i que en dues hores aproximadament ascendirem. El cim es veu sols surts del telecabina, es un cim arrodonit i sense cap dificultat tècnica.

Sols hem de superar un desnivell de 350m els pulmons ens avisen que fa unes hores estavem a 1.000m i ara a 4.161m (2h).

Un cop al cim i seguint la direcció Est que portavem baixem fins al coll de la Sella per una fina però segura aresta, sempre amb la precaució de no tenir cap ensopegada i fixant-nos on donem el següent pas, sempre el és important quan estàs en terreny glacial.

Un cop al coll, seguim direcció Est per accedir al següent cim, el Breithorn Central (4.160m). Tots dos estan considerats com cims independents.

Un cop aconseguida aquest segon cim tornem al Coll de la Sella (2h 45min) descendim direcció sud cap a la glacera i el refugi on dormirem aquesta jornada, el Ref. Val d'Ayas, on arribarem 2h 45min des del Coll de Sella i després de passar per la base del Pollux.

Han estat 5h 30min d'activitat, etapa curta però on l'alçada del primer dia es deixa notar i fa que arribem al refu amb moltes ganes de descans. 

Ref. Val d'Ayas

Dimecres 8 de juliol

El nostre destí d'avui serà el Refugio Quintino Sella, després d'escalar el Pollux i el Castor. La jornada comença d'hora, sortim a les 5:15h i comencem a pujar desfent el camí del dia anterior fins a la base del Pollux.

En 1h 30min arribem, agafem una mica de forces amb un bon té calent i alguna cosa de menjar, deixem les motxilles i comencem a escalar el primer cim del dia. L'espoló rocós que ens deixarà sota l'aresta cimera és molt entretingut, equipat amb maromes per facilitar l'escalada. Quan estem situats just a la base comencem l'escalada per el corredor de neu i gel que trobem a la nostra esquerra, després escalem els 50 metres de roca equipada amb maromes fins arribar a una Madonna que trobem a l'inici de l'aresta de neu,

En 1h 30min després estem al cim.

Portem un total de 3h des de la sortida i ja hem assolit el primer cim del dia, gaudint d'un dia espectacular però on comença a bufar una mica de vent que anirà augmentant amb el transcurs del dia.

En 1h estem on haviem fet el diposit de material a la base de Pollux, recollim i ens dirigim al Castor, segon cim que pujarem avui. La pujada al Castor des del coll entre el mateix i el Pollux transcorre per rampes de pendent considerable fins a l'aresta cimera. Els últims 10 metres estan equipats amb una corda fixa que poden facilitar assolir l'aresta. Un cop a dalt el cim és bastant intens, que juntament amb l'aresta que tenim per davant fa que incrementem la nostra atenció i tinguem molta cura en cada pas que donarem fins al cim.

La neu està bastant bé tot i que el nostre pas per l'aresta va provocant petits allaus cap a la vertent nord que ens provoca certa inquietud. 1h 30min després de baixar del Pollux fem cim al Castor, cim de 4.226m  amb unes vistes increïbles que ens deixen meravellats durant uns minuts. 

Seguint per l'aresta que teniem coronem els diferents cims secundaris del Castor. El refugi on passarem la nit ja és visible, però encara tenim 1h 30min de camí com a mínim. La baixada i el plató on està el refugi està ple d'esquerdes, hi ha traça que va guiant-nos per la millor direcció però ja fa bastant calor i alguns ponts de gel que utilitzem per creuar les esquerdes comencen a estar perillosos, així que haurem d'augmentar les precaucions fins arribar.  

La baixada s'ha fet una mica més llarga del que pensavem i són les 12:45h (7h 30min d'activitat) quan arribem al refugi

.

Ref. Quintino Sella

Dijous 9 de juliol

Avuí ens dirigim cap al Refigio Città di Mantova, passant per una de les dificultats tècniques més importants de l'alta ruta, el muscle de Nasso del Liskam. Aquest muscle es supera després d'escalar 100m de gel de 70º i fer una travessa horitzontal molt exposada.

Durant tota la nit ha estat bufant el vent de valent, un vent que ens dificulta mantenir-nos de peu quant ens enganxa bé. Alguns guies es debaten entre passar el muscle del Nasso o baixar per la vall i anar cap al Ref. Mantova per un camí alternatiu. David, el nostre guia ho té clar, nosaltres pel muscle del Nasso. Amb aquestes sortim del refu, són les 6h del matí.

En 1h 45min estem als peus del Nasso. Realment la paret es veu dreta des d'aquí, encara que com sol passar un cop hi ets a dins el desnivell no és tant.

Descansem una mica, ens equipem amb les eines d'escalada ens posem mans a la feina. David va fent llargs de 40-50m i muntant reunions per tal que la nostra escalada sigui més segura. Fa un vent considerable, anem assegurats, però així i tot la tensió és alta.

A poc a poc anem escalant aquest mur fins arribar al muscle del Nasso, encara ens queda però una travessia en horitzontal que dona bastant mal rotllo degut al pati que ens queda a la nostra esquerra, així doncs hi ha que extremar precaucions. 

Un cop superat aquests moment de tensió se'ns apareix davant nostre una visió del vall que formen el Liskam, Piràmide Vincent,.. que no ens deixa indiferents, el dia és perfecte, el vent en calma i les vistes espectaculars, estem sense paraules...

Han passat 3h 15 min des de que hem sortit del refugi. No ho sembla, però ens queda una baixada molt empinada cap al plató que veiem al davant, una baixada que amb neu en males condicions també tindria les seves complicacions, no és el casa ja que la neu està en perfecte estat i hi ha una traça que facilita molt la baixada. 

Un cop al plató (4h) veiem al davant nostre el nostre següent objectiu, la Piramide Vincent. Hi ha varis quatremils a la zona, però volem estar en bones condicions per a la dura jornada de demà així que decidim sols ascendir la piramide i dirigir-nos cap al refugi Mantova. En una hora estem al cim, el vent es fortísim i no ve de gust estar-hi molta estona allà dalt, tot i les espectaculars vistes, així que foto de rigor i cap al refu.

Cim de la Piramide Vincent

Des de dalt del cim fins al refu tenim una hora de baixada fàcil seguint la direcció de la glacera. Baixada fàcil però com tot el massís plena d'esquerdes així que no podem baixar la guarda fins que posem els dos peus dins del Mantova.

Arribant al refugi Moltova amb el Gniffeti al darrere

Passem el refugi Gniffeti, que queda 200m per dalt del Mantova, nosaltres decidim baixar-hi però, David ha estat en altres ocasions allà i és un refugi molt còmode on el tracte és excel·lent.

Divendres 10 de juliol

 Avui tenim un dia molt dur, ascensió de 1.400m aproximadament  fins la punta Zumstein i posterior descens de gairebé 2.000m fins el refugi Monte Rosa Hutte.
Sortim cap a les 5:30h i comencem la dura i constant pujada cap a la punta Zumstein. Una multitud de gent que surt del Gniffeti se'ns uneix en l'ascensió que tenim per davant. Per tal d'evitar embussos i cues, David augmenta una mica el ritme i comencem a avançar una cordada rere l'altra.

En 1h30min som a cota 4.000, ens queden 250m fins el coll de Lys, on esperem tenir una mica de treva i recuperar forces.
Allà hi som 2h després de sortir del refugi. Quines vistes... ens quedem amb la boca oberta, l'aresta dels Liskams es veu espectacular des d'aquí. Nosaltres som una cordada de 4, massa gent per fer-la, així que haurem d'esperar a millor ocasió per ser-hi allà.
També es fa visible la llarga i oberta glacera que ens espera per a la baixada fins el Monte Rosa Hutte, però això serà després, ara els nostres ulls estan posats en el pròxim objectiu, la Punta Zumstein i la Punta Gnifeti (on està situat el refugi més alt dels Alps, el Refugi Margarita).

 Hem ascendit 1h 30min des del coll de Lys per arribar a la base de la Punta Zumstein. Des d'aquí 15 min i una fina aresta ens separem del cim del dia.
Les vistes espectaculars... En direcció sud els Liskams i la seva cara nord, quin vertigen sols de veure-la, direcció oest l'aresta que ens portaria cap a la Punta Duforspitze, i direcció est la Punta Gnifeti i el Margarita al seu damunt.
I a més a més sense vent, la veritat dona gust estar aquí, es un d'aquells llocs on t'agradaria estar sol i gaudir del moment de calma per tu sol. Tot i que la companyia dels companys de cordada no està malament del tot, jejeje.

Aresta entre la Punta Zumstein i la Duforspitze

Aquí s'està molt bé, però encara ens queden unes quantes hores d'activitat així que  haurem de marxar. Tornem al coll on hem deixat les nostres motxilles per dirigir-nos ara cap al refugi Margarita, sols són 100m de desnivell des del coll però són molt i molt durs, sort que tenim el capuccino calentet que ens prendrem entre cella i cella. 

Punta Gnifeti amb el refugi Margarita

 En 4h d'activitat ens hem enfilat al Zumstein i ara al Gnifeti. Aquí descansem una estona i recobrem forces, encara no ho sabem però ens caldran per a la dura i llarga baixada cap al Monte Rorsa Hutte.

La baixada per la glacera és impressionant, seracs penjats a totes dues bandes, esquerdes a tort i a dret. El silenci en aquest vall és esfereïdor, sols s'escolten els nostres peus trepitjant la neu, res mes... silenci.
El camí fins al refu és llarg, estem cansats i els 4 dies ens comencen a passar factura. A mi les llagues em fan un mal irresistible, sols desitjo el moment d'arribar i treure'm els grampons i les botes.
Durant la baixada veiem el Polux i Castor per la vessant contraria a la que els varem pujar.

A les 13:30h ja hi som al refu. El Monte Rosa Hutte és un refugi construït fa molt poc de temps i que està equipat amb els més moderns dispositius d'optimització de recursos naturals per tal de disminuir els residus creats en el dia a dia. A més a més té un disseny que no ens deixa indiferents. Els tracte,...mmmm...molt suïs. El guarda és molt peculiar, no és mala tipo, però si molt suïs.

Durant la tarda, el Xavi i jo decidim que demà no pujarem al Duforspitze, jo tinc els peus fets caldo, no suporto el dolor i no crec que pugui aguantar la dura jornada de demà amb dotze hores per davant. Xavi decideix acompanyar-me en la baixada cap a Zermat, així que sols David i Poli tiraran cap amunt.

Dissabte 11 de juliol

David i Poli surten a les 5h cap a la punta Dufor, Xavi i jo ens deixem anar una mica i ens aixequem cap a les 8h, sols tenim 3 hores fins a Zermat així que ens ho podem agafar amb calma.

Us penjo unes fotos que van fer els companys que tiraren cap amunt que són realment xules!

Hem gaudit molt d'aquests dies als Alps, l'alta ruta del Mont Rosa és realment impressionant, els guardes dels refugis tenen un tracte exquisit, les vistes xulíssimes,...la companyia immillorable, sens dubte una gran experiència.