Cim de La Muntanyeta (2.550m) i escalada en gel a ARDONÉS

Aquest dissabte l’equip al complet de Cantell i Muntanya ens hem retrobat per passar un cap de setmana hivernal a  la vall de Benasc.

La intenció és fer algun corredor pel nostre compte el dissabte i fer escalada en gel amb David Pujol (guia) el diumenge.

Les previsions meteorològiques no són les millors, divendres dona neu per a tot el dia i tot i que dissabte sembla que farà bo, la neu caiguda deixarà la muntanya molt carregada de neu, amb el perill d’allaus que això comporta i dificultat per avançar que podem trobar-nos. Així doncs haure’m d’escollir bé la zona on anem per minimitzar els riscs.

Dissabte 17 de gener

Parlant amb David decidim que un bon corredor, tal i com estarà la muntanya amb la neu que ha caigut, pot ser el corredor central a La Muntanyeta. 

Corredor central de La Muntanyeta

El corredor es pot assegurar i l’aproximació no és excessivament llarga, que és el que volem pensant amb la quantitat de neu que ens trobarem. Tot i que això de que no és llarga com comprovarem no és del tot així en les condicions en que ens trobem la muntanya.

A les 6:30h ja estem esmorzant,  no volem sortir tard per tal de trobar la neu el més dura possible. Per ascendir aquest cim s’ha d’arribar en cotxe a l’aparcament que trobem abans de Llanos del Hospital, situat a uns 13 km de Benasc i que s’accedeix per la carretera que porta al fons de la Vall del Esera (A-139). Una mica abans del final de la carretera, a ma dreta surt una pista asfaltada que ens deixa en l’aparcament. Allà deixem el cotxe i després d’equipar-nos amb l’equip d’hivern (ARVA, pala, sonda,...) sortim cap al nostre objectiu.

Comencem el dia, Tato, jo i Xavi

Per començar la ruta ascendim fins la carretera que hem deixat prèviament, la seguim fins el seu acabament. El cim de La Muntanyeta es veu just al davant, i també el seu corredor central. Just passant el cartells que indiquen el final de carretera ens desviem a l’esquerra i comencem a ascendir a través del bosc. Hem d’anar buscant el camí ja que qualsevol traça existent està tapada baix dels 40 cm de neu pols que ha caigut el dia anterior. Sempre buscant accedir al plató de baix del cim.

Es fa dur i llarg avançar en aquestes condicions. Direcció N és veu un coll que sembla ser el pas d’accés a la part alta del bosc, on ja no trobarem pins i la progressió serà més fàcil. Després de dues hores i mitja sortim del bosc, arribem a la zona on el risc d’allaus és més alt. Les pales de neu tenen una pendent d’uns 30º i hem de valorar el risc existent. 

La traça que hem trobat ens facilita l'última part de l'ascensió

Hi ha 40 cm de neu pol, no es veuen plaques de vent i sembla difícil que pugui caure’ns tot a sobre. Així que ens donem una mica de distància i comencem a ascendir buscant la traça obert per uns esquiador que veiem just a l’altre costat de rierol que baixa direcció a l’Hospital de Benasc.

Són ja les 12h quan agafem la traça que veiem des de fa molta estona, portem 3h de dura pujada quan per fi, podem relaxar-nos una estona i aprofitar la traça oberta per altres. Aquí ens posem les raquetes, ens ajudaran molt amb aquesta neu ja trepitjada que ens trobem. En mitja hora més estem just al plató de baix del corredor. Mengem alguna cosa, una mica de te i comencem a enfilar-nos a la base del corredor. Tato decideix no continuar, no ho veu clar i prefereix descansar una mica esperant a que nosaltres tornem.

Aquí la pendent és d’uns 40º, ens deixem ara més distància i en mitja hora estem al peu del corredor. Aquí ens encordarem així que arnés, corda, casc, grampons... són ja les dues quan estem llestos per afrontar la part final. 

Xavi i Poli preparant-se per començar el corredor

Surt Poli primer a valorar com està el corredor. Ràpidament ens adonem que la cosa s’està complicant, neu fins a la cintura, triga 15 min en avançar 5 metres. Ens adonem que serà molt difícil poder fer tot el corredor i baixar-lo amb temps suficient d’arribar al cotxe abans que es faci de nit així que decidim deixar-lo pendent per un altre dia on les condicions de la neu siguin millor.

Així doncs baixem a buscar a Tato i retornar tots plegats cap al cotxe. Ara ho fem seguint la traça que han deixat els esquiadors  i no la nostra que hem fet aquest matí ja que sembla que baixí més directe. En una hora i mitja estem de tornada al cotxe.

Han estat 7 hores d’activitat molt dures, i molt maques.

Demà ens espera escalada en gel, quines ganes!!

Diumenge 18 de gener

Són les 7:30h del matí quan David passa a per nosaltres per dirigir-nos cap a l’escola bressol de l’escalada a la Vall de Benasc, el Circ d’Ardonés.

Avui tenim la baixa de Tato, ha passat una mala nit i no es veu amb cor de sortir de l’hotel. El deixem descansant amb la pena de que no acabi el cap de setmana gaudint de la muntanya amb nosaltres.

El Circ d’Ardonés és un petit però preciós circ està situat entre Cerler i Ampriu. Es pot accedir molt ràpidament des de la carretera que puja des de Cerler a Ampriu, en una corba a dretes molt tancada hi ha un petit aparcament des del que surt un pista que s’endinsa cap a les muntanyes.

Gairebé al final de la pista i seguint el rierol per la seva dreta comencem una pujada amb una mica més de pendent seguint una senda al principi i després la nostra intuïció per dins del bosc fins arribar al peu del circ. Hi ha dos nivells on es formen cascades que es poden escalar, tot i que nosaltres hem d’accedir al segon esglaó ja que la calor feta l’últim mes sols ha evitat la formació de mes gel i sols podem trobar-ne en condicions racó.

En aproximadament 40 minuts estem al peu de la cascada. El racó és maquíssim i sols veure’l et venen ganes d’equipar-te i posar-te a escalar tan aviat com es pugui.

David ens munta 4 vies per escalar ten “Top-rope”, Poli té més experiència però Xavi i jo ens estrenem avui en això de l’escalada en gel.

David muntant una de les vies

Ens passem gairebé 5 hores pujant i baixant i tot i que ens quedem amb ganes de més hem d’anar marxant, ens queden unes quantes hores de cotxe, uns cap a València i altres cap a Barcelona, i no volem que se’ns faci de nit.

Poli donant-ho tot

No podem demanar més del retrobament de l’equip de CiM, un cap de setmana rodó. 

Salut i muntanya!