És principi de maig i el nostre objectiu és el Maladeta, en condicions hivernals. Arribem cap a les 7 del vespre a l'aparcament de Llanos del Hospital on deixem el cotxe i comencem a gaudir de les primeres passes cap al nostre objectiu del dia que no és altre que el Refugi de la Renclusa.
A l'estiu, a causa de la gran afluència de senderistes, la pista que condueix des de Llanos fins a la Besurta també roman tancada, però hi ha un servei d'autobusos per arribar fins a la Besurta. A l'hiven aquesta pista es converteix en una pista d'esquí de fons i l'única possibilitat d'arribar a la Besurta és o amb esquís o caminant. Ara hi ha poca neu i l'opció no pot ser altra que fer aquest trajecte a peu.
El camí avança còmodament per arribar a la Cabana de la Besurta (1.890 m) en aproximadament una hora. Des d'aquest punt ja podem veure el Refugi de la Renclusa al vessant de la muntanya. Seguirem pel PR HU-29 en direcció sud, deixant el sender que en direcció est ens portaria fins al Forat d'Aiguallut.
En 40 minuts aproximadament arribem al acollidor refugi de la Renclusa. Quan arribem confirmem el que hem estat pensant durant la pujada al refu, la millor opció hagués estat pujar amb els esquís, les mes de 50 persones que ens trobem al refu han escollit aquesta opció, serà per algun motiu no?... Demà crec que ens espera un dia dur d'obrir traça però també ens ve de gust una mica de tortura física...
Ens llevem a les 6 del matí, cap a les 7 estem sortint del refu. Al principi sembla que la neu està dura i que no serà tan dur com pensavem, però res més lluny de la realitat. En poc de temps tenim neu fins als genolls i la pujada comença a complicar-se. Tenim diverses possibilitats d'ascensió. La primera, continuar la clàssica ruta cap l'Aneto, per on va molta gent i per on hi ha una traça que ens facilita l'ascens. Escollim aquesta opció ja que ens permet pujar una mica més còmodes.
Sobre 2.700 metres la traça que seguiem es desvia molt a l'esquerra cap als Portilló Superior així que decidim continuar recte ara si obrint-nos la traça nosaltres mateixos.
L'esforç és gran, ens anem rellevant en la dura tasca i a poc anem guanyant alçada fins arribar al peu de la canal que ens pujarà a l'aresta cimera.
Al peu de la canal decidim encordar-nos, la neu està molt tova i tot i que no sembla gaire perillós podem evitar qualsevol ensurt. Hi ha molta gent pujant i baixant, a més a més veiem que molts dels que estan en la canal es veuen molt insegurs i la seva progressió és molt i molt lenta a més de torpe i perillosa. Serà millor posar-nos a la feina i pujar el més ràpid possible per evitar que un mal pas d'algú ens posi en problemes a nosaltres. Pugem els 50 m de desnivell i ja estem a l'aresta cimera, ara sols ens queda una progressió entre neu i roques de poc pendent per gaudir d'aquest cim tan maco.
Han estat 4 hores de pujada, dura però molt divertida i maca.
La baixada la fem molt més ràpida que la pujada, la neu ara si està molt tova i ens permet avançar amb molta facilitat.
En poc més d'una hora estem a la Renclusa, mengem una mica i continuem la baixada fins Llanos del Hospital on tenim el cotxe.
Dos dies de muntanya que ens carreguen les piles fins la seguent escapa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario